Torna a Coneix les teves ungles

Nude

Nude és la família d'esmalts el color dels quals s'acosta al de la pell de qui els porta. No és un color concret sinó una relació: el mateix esmalt és nude en una mà i deixa de ser-ho en una altra, perquè el que defineix la categoria és la proximitat al to d'aquella pell.

Per què no hi ha un «color nude»?

Perquè la categoria es defineix per una comparació i no per una fórmula. Un beix rosat clar és nude sobre una pell clara i es veu com un color pàl·lid evident sobre una pell fosca; un marró càlid profund és nude sobre aquesta segona pell i es llegeix com un color fosc sobre la primera. Parlar del nude en singular és, de fet, parlar d’un nude concret sense dir-ho.

Què abasta la família?

Va des dels rosats molt clars i els marfils fins als cacaus i els marrons profunds, passant per tots els beixos, sorres, talps i caramels. El que uneix un conjunt tan ampli no és el to sinó la saturació: tots són colors rebaixats, amb poca quantitat de pigment pur, que és exactament el que els permet acostar-se a l’aspecte d’una pell.

Com es tria el correcte?

El mètode que funciona és comparar sobre la mà mateixa, no sobre una carta de colors vista a un metre. Es col·loquen dos o tres candidats al costat de l’ungla, amb llum natural, i es mira què li passa a la pell del voltant. L’encertat deixa la mà amb aspecte descansat i fa que l’ungla es vegi llarga i neta. Un nude massa càlid per a una pell freda l’apaga; un de massa fred per a una pell càlida la torna grisenca.

Per què és la família més difícil?

Perquè no té on amagar-se. Un vermell intens imposa el seu propi contrast i la pell del voltant passa a segon terme, de manera que un error de subtò gairebé no es nota. Un nude juga precisament al terreny de la pell, així que qualsevol desajust de matís apareix a la vista immediatament. És la família que més agraeix provar abans de decidir.

Què demana pel que fa a execució?

Un contorn impecable i una capa molt uniforme. Els colors clars i poc saturats no tapen: qualsevol irregularitat de la superfície, qualsevol resta al contorn i qualsevol vora gruixuda es veuen. Per això el nude s’associa a treballs molt polits, i per això sol acompanyar-se d’un treball acurat del contorn. També és habitual aplicar-lo en tres capes fines en comptes de dues, perquè la cobertura és menor.

Quines variants hi ha dins la família?

Les tres habituals són el nude lletós, d’aspecte translúcid i aire d’ungla natural molt cuidada; el nude tancat, que cobreix del tot i es comporta com un color pla; i el nude amb brillantor nacrada, que afegeix reflex sense afegir color. A això s’hi suma la decisió d’acabat: el mateix nude en mat es torna discret i mineral, i amb brillantor alta s’acosta a l’aspecte d’una ungla natural polida.

Fonts: Reglament (CE) 1223/2009 sobre productes cosmètics (EUR-Lex) · Fitxes tècniques de fabricant (informació de producte i de curat)

Publicat: 12 d’octubre de 2026 · Darrera revisió: 12 d’octubre de 2026