Torna a Coneix les teves ungles

Colorimetria

La colorimetria és el conjunt de regles que expliquen com es relacionen els colors entre si i per què uns afavoreixen una pell i d'altres no. Aplicada a les ungles, serveix per triar un esmaltat que harmonitzi amb el to de la mà en comptes de competir-hi.

Quines tres coses defineixen un color?

Qualsevol color es descriu amb tres variables, i confondre-les és l’origen de gairebé tots els errors de tria. El to és la família: vermell, blau, verd. La saturació és quanta quantitat d’aquell to hi ha, d’un gris neutre a un color ple. La lluminositat és quanta llum té, del gairebé negre al gairebé blanc. Dos esmalts poden compartir to i veure’s completament diferents perquè l’un està rebaixat i l’altre no.

Com funciona la roda cromàtica?

És l’ordenació dels tons en cercle, amb els primaris repartits i les barreges entremig. Serveix per a dues decisions concretes. Els colors enfrontats al cercle, com el vermell i el verd o el blau i el taronja, produeixen el contrast màxim: es reforcen mútuament i criden l’atenció. Els colors veïns, com el coral, el vermell i el bordeus, comparteixen base i produeixen harmonia: es fonen i el conjunt es veu tranquil.

Per què el punt de partida és la pell?

Perquè l’ungla no es veu aïllada: es veu sobre una mà, i l’ull compara. El que decideix si un esmalt es veu net o apagat no és el color al pot, sinó com es relaciona amb el subtò de la pell que l’envolta. Una pell de subtò fred i un vermell de base ataronjada s’empenyen mútuament i el conjunt perd nitidesa; aquella mateixa pell amb un vermell de base blavosa es veu ordenada.

Com es tria a la pràctica?

L’ordre raonable va del general al concret. Primer s’identifica el subtò de la pell, que és el que no canvia. Després es decideix la intenció: passar desapercebut, acompanyar o destacar. Només llavors es tria el to, i al final s’ajusta la intensitat, que és la variable amb què es corregeix gairebé tot. Un color que semblava excessiu sol funcionar perfectament rebaixat dos punts de saturació.

Hi ha colors que no afavoreixen?

No en el sentit de prohibits. El que passa és que alguns demanen més precisió. Els tons molt propers al color de la pell exigeixen encertar el subtò amb força exactitud, perquè un error es llegeix com a aspecte cansat. Els tons molt saturats perdonen més, perquè el contrast és tan alt que la comparació amb la pell deixa de ser l’assumpte. I la llargada hi influeix: un mateix color es percep més intens com més superfície ocupa.

I l’estació i l’ocasió?

Són dreceres útils, no regles. El costum d’associar tons càlids i lluminosos a l’estiu i profunds i apagats a l’hivern té a veure amb la llum ambiental i amb la roba que els acompanya, no amb cap norma. Passa el mateix amb l’ocasió: un acabat mat rebaixa qualsevol color i el torna discret, mentre que el mateix to amb brillantor alta s’avança i demana protagonisme.

Fonts: Reglament (CE) 1223/2009 sobre productes cosmètics (EUR-Lex) · AEMPS · Productes cosmètics

Publicat: 12 d’octubre de 2026 · Darrera revisió: 12 d’octubre de 2026