Gel, acrílic i polygel

Gel, acrílic i polygel són els tres materials amb què es dona gruix, s'anivella o s'allarga una ungla. Tots tres acaben sent un plàstic dur damunt la làmina i es diferencien en com endureixen, en com fan olor durant l'aplicació i en com es retiren.

En poques paraules

El gel cura amb làmpada; l’acrílic endureix a l’aire.
El polygel és una pasta intermèdia que cura amb làmpada.
L’acrílic és el més dur i el més resistent al trencament.
Cap dels tres s’arrenca: cadascun té la seva retirada.

En què es diferencien, d’un cop d’ull?

	Gel	Acrílic	Polygel
Com endureix	Làmpada UV o LED	Reacció a l’aire, sense làmpada	Làmpada UV o LED
Olor en aplicar	Pràcticament nul·la	Marcada i persistent	Pràcticament nul·la
Textura de treball	Fluida o densa, s’autoanivella	Es prepara barrejant pols i líquid	Pasta, es modela amb pinzell i alcohol
Duresa del resultat	Mitjana, amb una mica de flexibilitat	Alta, més rígida	Mitjana
Retirada	Llimat, o acetona segons la fórmula	Llimat o acetona	Llimat
Temps de treball	S’atura en curar, quan es decideix	Limitat: comença a endurir sol	Ampli: no endureix fins a curar

Què és cadascun?

El gel arriba a punt per fer servir en pot o flascó i es manté líquid fins que rep llum. Això dona un marge de treball còmode: la capa es col·loca, es corregeix, i només quan està com es vol es posa a la làmpada.

L’acrílic es prepara al moment barrejant una pols i un líquid, que en ajuntar-se formen una perla que es col·loca sobre l’ungla i comença a endurir sola. No necessita làmpada. El temps de treball és curt, de manera que demana decisió i ofici.

El polygel és un terme mitjà: ve en tub amb consistència de pasta, es reparteix sobre l’ungla amb un pinzell humitejat en alcohol i cura amb làmpada com el gel. No endureix fins que rep llum, així que el temps de modelatge és ampli.

Quin és més resistent?

L’acrílic, en general. La seva estructura és més rígida, cosa que resisteix millor el cop i la pressió, encara que aquesta mateixa rigidesa fa que quan es trenca ho faci de manera més neta i brusca. El gel i el polygel tenen una mica més de flexibilitat i absorbeixen millor la torsió. Més dur no vol dir millor: el que convé depèn de l’ús que es faci de les mans.

I l’olor?

És la diferència que més es nota a la sala. El líquid de l’acrílic té una olor forta i característica que es queda a l’ambient. El gel i el polygel són gairebé inodors. Per això en espais petits o compartits es tendeix a treballar amb gel, i per això la ventilació forma part de l’equipament on es treballa amb acrílic.

Com es retira cadascun?

L’acrílic i alguns gels admeten acetona, que els estova fins que es poden retirar amb un empenyedor. Altres gels, i el polygel, no es dissolen: es retiren llimant amb torn fins a deixar una pel·lícula mínima damunt l’ungla. En els tres casos el principi és el mateix i no admet excepció: no s’arrenca. El que s’aixeca estirant la vora s’endú capes de la pròpia làmina.

Què canvia en el manteniment?

Com més material hi ha a sobre, més importa el calendari. Gel, acrílic i polygel es reomplen o es retiren dins del seu termini, que acostuma a anar de 3 a 4 setmanes, i no es deixen córrer només perquè encara semblin sencers. Una vora desenganxada deixa un buit entre el material i l’ungla on s’acumulen aigua i brutícia, i aquest buit no es ventila. Mentre l’ungla està a sota, tampoc no es pot mirar com està. La retirada va sempre pel seu procediment: cap dels tres no s’arrenca.

Fonts: Reglament (CE) 1223/2009 sobre productes cosmètics (EUR-Lex) · AEMPS · Productes cosmètics · Comitè Científic de Seguretat dels Consumidors (SCCS), Comissió Europea

Publicat: 12 d’octubre de 2026 · Darrera revisió: 12 d’octubre de 2026