Torna a Coneix les teves ungles
Manicura russa
La manicura russa és una tècnica de manicura en sec en què el contorn de l'ungla es treballa amb un torn elèctric i freses de mides diferents, en comptes d'estovar la pell amb aigua i tallar-la amb alicates. L'objectiu és deixar el contorn net i definit perquè l'esmaltat arribi més a prop de la pell i el creixement trigui més a notar-se.
Davant de qualsevol molèstia o canvi a l'ungla, consulta un dermatòleg o un podòleg.
En poques paraules
- Es fa en sec: sense remull previ.
- El contorn es treballa amb torn i freses, no amb tisores ni alicates.
- Permet esmaltar més a prop de la pell, així que el creixement es nota més tard.
- És una manera de treballar, no un producte ni una marca.
Per què se’n diu «russa» si no és cap marca?
El nom és geogràfic i va néixer fora de Rússia. La tècnica es va desenvolupar i ensenyar a escoles de l’Europa de l’Est, i quan va arribar a altres mercats se la va començar a anomenar pel lloc d’origen. Dins del sector rus gairebé ningú no fa servir l’expressió: allà se’n diu manicura amb torn o manicura combinada, segons quina part de la feina faci la màquina. Cap certificació protegeix el nom, de manera que dos salons poden oferir una «manicura russa» i referir-se a coses lleugerament diferents.
Com es fa, pas a pas?
Es comença amb l’ungla seca i les mans desinfectades. Primer es dona forma a la vora lliure amb llima, perquè llimar després deixaria pols sobre el contorn ja net. Tot seguit s’aixeca amb suavitat el plec de pell que cobreix la base de l’ungla i es retira la pel·lícula fina i transparent que queda adherida a la làmina. Aquesta pel·lícula és l’objectiu real de la tècnica: és el que impedeix que l’esmalt arribi fins al final. Després es poleix el contorn amb una fresa de gra suau i s’eliminen les restes de pols. Si s’ha d’esmaltar, es desgreixa la superfície i s’apliquen base, color i top, curant cada capa a la làmpada.
En què es diferencia d’una manicura tradicional?
La diferència és el camí, no el resultat que es busca. La manicura clàssica estova la pell en aigua i retalla el que sobra amb alicata o tisora; la russa treballa en sec i desgasta en comptes de tallar. Treballar en sec té un avantatge pràctic concret: la pell hidratada s’infla i torna al seu lloc en assecar-se, de manera que un contorn que semblava perfecte durant la sessió canvia d’aspecte unes hores després. En sec es veu des del principi on és realment el contorn.
A qui li va bé?
Va especialment bé a qui vol que l’esmaltat aguanti sense que el creixement es noti de seguida, i a qui té el contorn molt enganxat a la làmina, on una alicata té poc marge de maniobra. També és la preparació habitual abans d’aplicar un gel constructor, perquè un contorn net fa que el producte reposi de manera uniforme. No és millor ni pitjor en abstracte: és una manera de treballar que demana pols, bona llum i molta pràctica.
Quant dura i cada quant es repeteix?
Una sessió completa amb esmaltat ocupa entre 60 i 90 minuts, segons com arribin les ungles i quin acabat es vulgui. L’interval habitual entre sessions és de 3 a 4 setmanes, marcat sobretot pel creixement: a mesura que la làmina avança, la línia de l’esmalt s’allunya de la pell i apareix una franja visible. Qui creix de pressa torna cap a les 3 setmanes; qui creix a poc a poc pot arribar a 5.
Quins són els errors més freqüents?
Les presses, gairebé sempre. Una fresa que gira massa de pressa, que es recolza amb massa pressió o en un angle equivocat escalfa la zona i aprima la làmina sense que es noti en aquell moment. El segon error és confondre l’objectiu: el que es retira és la pel·lícula adherida a l’ungla, no el plec de pell viu que la protegeix. El tercer és treballar sense aspiració ni mascareta, perquè la pols del llimat queda en suspensió tota la jornada.
Què demana després, de manteniment?
El mateix que qualsevol esmaltat, amb un matís a favor: com que el color arriba més a prop de la pell, la vora es llegeix millor i qualsevol aixecament es nota abans. El termini continua sent de 3 a 4 setmanes per renovar o retirar, i no val la pena allargar-lo amb el producte ja desenganxat: en aquell buit entre la capa i l’ungla s’acumulen aigua i brutícia, i una ungla coberta no es pot mirar. La retirada, sempre pel seu procediment i mai estirant la vora.
Fonts: Reglament (CE) 1223/2009 sobre productes cosmètics (EUR-Lex) · AEMPS · Productes cosmètics
Publicat: 12 d’octubre de 2026 · Darrera revisió: 12 d’octubre de 2026