Torna a Coneix les teves ungles

Esterilització i desinfecció

Desinfectar és reduir la càrrega de microorganismes d'una superfície fins a un nivell considerat segur; esterilitzar és eliminar-los tots, espores incloses. No són dos graus d'una mateixa cosa: són dos processos diferents, amb equips diferents, i cada instrument necessita l'un o l'altre segons què toca.

On és la frontera entre totes dues?

A les espores. Molts microorganismes moren fàcilment amb un desinfectant de qualitat aplicat el temps que indica la seva fitxa. Algunes bactèries, però, poden adoptar una forma de resistència, l’espora, que suporta la dessecació i bona part dels productes químics habituals. Un desinfectant abaixa la càrrega microbiana fins a un nivell segur per a una superfície; només un procés d’esterilització elimina també aquestes formes resistents.

Què es desinfecta i què s’esterilitza?

La regla pràctica és què toca cada cosa. El que entra en contacte amb la pell intacta o amb superfícies es desinfecta: la llitera, el reposamans, la taula, el torn per fora, la làmpada, el terra. El que treballa sobre l’ungla o a prop del contorn s’esterilitza: alicates, empenyedors, tisores, pinces i les freses metàl·liques del torn. El que no es pot sotmetre a cap dels dos processos amb garanties és d’un sol ús i es llença: llimes de cartró, bastonets de taronger, bandes de poliment, tovalloles.

Per què cal netejar abans?

Perquè la brutícia és un escut. Una resta de pols de llimat, d’oli o de producte curat forma una pel·lícula sobre la qual el vapor no pot actuar, i el que queda a sota sobreviu al cicle. Per això l’instrumental passa primer per una neteja, habitualment en un bany d’ultrasons que desprèn les restes de les ranures i articulacions, i només després s’asseca, s’embossa i s’esterilitza. Saltar-se el primer pas invalida el tercer.

Quin és l’ordre complet?

Són set passos i l’ordre no és negociable. Primer, neteja: retirar tota resta visible, habitualment en bany d’ultrasons. Segon, desinfecció: submergir l’instrumental en la solució el temps que indiqui la seva fitxa, que és el que abaixa la càrrega microbiana abans de manipular-lo. Tercer, assecat, perquè la humitat atrapada interfereix en el cicle. Quart, embossat individual amb el seu indicador. Cinquè, el cicle d’autoclau. Sisè, el registre del cicle, que és el que permet comprovar després que va funcionar. Setè, emmagatzematge en un lloc sec i tancat fins al moment de fer-lo servir, i dins del termini de caducitat que indica el fabricant de la bossa. Una cabina de llum ultraviolada no esterilitza res ni substitueix la bossa segellada: com a molt manté net un calaix. La bossa s’obre davant de qui rebrà el servei, i no abans.

Quant dura l’esterilització?

Fins que es trenca la barrera, i ni un minut més. No és una propietat que el metall adquireixi: és una condició del paquet. Una bossa íntegra i ben desada manté el contingut estèril durant mesos; una bossa oberta, mullada, estripada o manipulada deixa de garantir res en aquell mateix instant, per impecable que sembli l’instrument de dins.

Què pot comprovar un client?

Més del que sembla, i sense preguntar res tècnic. En aquest ordre:

1. La bossa arriba tancada, sense esquinços i sense humitat.
2. L’indicador químic imprès a la bossa ha canviat de color, senyal que el paquet va passar pel cicle.
3. La bossa porta data d’esterilització o de caducitat, dins del termini que indica el seu fabricant.
4. S’obre davant de qui rebrà el servei, i els instruments no es recolzen en res que no sigui estèril.
5. Llimes, polidors i bastonets surten d’un envàs nou.

A més, es pot demanar veure la zona d’esterilització, que en un saló que ho fa bé no és cap rebotiga amagada.

Fonts: Norma EN 13060, esterilitzadors de vapor petits (CEN) · AEMPS · Productes cosmètics

Publicat: 12 d’octubre de 2026 · Darrera revisió: 12 d’octubre de 2026