Torna a Coneix les teves ungles

Autoclau de classe B

Un autoclau de classe B és un esterilitzador de vapor a pressió que, abans de cada cicle, extreu l'aire de la cambra mitjançant buit fraccionat. És la classe més exigent de la norma EN 13060 i l'única que garanteix que el vapor arriba a l'interior d'instruments buits i de material embossat.

Què fa exactament?

Posa els instruments en una cambra tancada i els sotmet a vapor d’aigua saturat a pressió, normalment a 134 °C durant uns minuts. Aquesta combinació de temperatura, humitat i temps destrueix tota forma de vida microbiana, incloses les espores, que són la forma més resistent i la que sobreviu a gairebé qualsevol desinfectant. Qui fa la feina no és la calor tota sola: és el vapor cedint la seva energia en condensar-se damunt la superfície del metall.

L’autoclau és el cinquè pas d’una cadena de set: neteja, desinfecció, assecat, embossat, cicle d’autoclau, registre del cicle i emmagatzematge. Els quatre que el precedeixen decideixen si el cicle pot arribar a funcionar; els dos que el segueixen, si el resultat es conserva fins a la taula.

Per què la classe B i no una altra?

La norma EN 13060 defineix tres classes d’esterilitzadors petits: N, S i B. La diferència és què són capaços d’esterilitzar. La classe N només serveix per a instrumental massís i sense embolicar. La classe S cobreix el que indiqui el fabricant. La classe B és la més exigent i l’única que admet alhora les tres situacions difícils: material dins de bossa, instruments amb buits o canals, i material porós.

Quin paper hi té el buit?

És la clau de la classe B i la raó per la qual les altres classes es queden curtes. Si dins la cambra hi queda aire, aquest aire forma bosses que el vapor no desplaça, i on no arriba el vapor no hi ha esterilització. Un autoclau de classe B extreu l’aire en diverses fases, alternant buit i polsos de vapor abans de començar. Per això pot esterilitzar instruments dins la seva bossa segellada: el buit també treu l’aire de dins de la bossa.

Per què serveix que el material vagi en bossa?

L’esterilització no és un estat permanent: és una condició que dura mentre no es trenqui la barrera. Un instrument esterilitzat a l’aire es torna a contaminar en tocar-lo, en desar-lo en un calaix o amb la pols ambiental. La bossa, que és el quart pas de la cadena, manté aquesta condició des que se segella fins al moment d’obrir-la.

El que es pot comprovar, en aquest ordre:

1. La bossa arriba tancada, sense esquinços i sense humitat.
2. L’indicador químic imprès a la bossa ha canviat de color, senyal que el paquet va passar pel cicle.
3. La bossa porta data d’esterilització o de caducitat, dins del termini que indica el seu fabricant.
4. S’obre davant de qui rebrà el servei, i els instruments no es recolzen en res que no sigui estèril.
5. Llimes, polidors i bastonets surten d’un envàs nou.

Com es comprova que un cicle ha funcionat?

Per tres vies que es complementen. L’indicador químic de la mateixa bossa, aquella banda que canvia de color, confirma que el paquet ha passat pel procés. El registre de l’aparell anota pressió, temperatura i durada de cada cicle i permet revisar-los després. El control biològic periòdic hi posa una mostra amb espores resistents i verifica que no creixen. El primer es veu a simple vista; els altres dos són documentació que un saló pot ensenyar.

Què no substitueix un autoclau?

Ni l’esterilitzador de boles de quars, ni la làmpada ultraviolada, ni l’armari de raigs UV, ni el líquid desinfectant. Tots fan alguna cosa útil al seu lloc, però cap no esterilitza material embossat ni arriba a l’interior d’un instrument articulat. Tampoc no ho fa el netejador d’ultrasons, el paper del qual és anterior: treure les restes visibles abans que l’instrumental entri a la bossa.

Fonts: Norma EN 13060, esterilitzadors de vapor petits (CEN) · AEMPS · Productes cosmètics

Publicat: 12 d’octubre de 2026 · Darrera revisió: 12 d’octubre de 2026